1.1 Introducció

1.2 El pla Bolonya a l'Estat espanyol

1.3 El pla Bolonya a la UPC

1.4 El pla Bolonya a l’FNB

---

 

1.1 Introducció

Amb l’objectiu d’entendre per què es revisen els plans d’estudis a l’FNB i a tota la UPC, primer es important explicar en què consisteix l’anomenat Pla Bolonya o Procés de Bolonya.

El Pla Bolonya és el nom amb el que es coneix a tot un conjunt de mesures per tal de configurar el que s'anomena com Espai Europeu d'Ensenyament Superior o EEES.

Els inicis d’aquest pla es remonten fins l’any 1988, any que correspon a la signatura per part dels rectors d'universitats europees de la Carta Magna d'Universitats i deu anys després, el 1998, la Declaració de Sorbona en una reunió de ministres d’educació de quatre estats europeus (Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit). Un any després, 29 ministres d’educació d’Europa signen la Declaració de Bolonya, que dóna nom al procés i en la qual s’estableixen els fonaments de l'EEES establint el 2010 com a data de finalització. En posteriors reunions, es perfilen més canvis i s’hi afegeixen més estats (Comunicat de Praga 2001, Comunicat de Berlín 2003, i Comunicat de Bergen 2005 ), encara que el ritme d'implantació és desigual entre els diferents signants. 

El procés pretén crear un Espai Europeu d'Educació Superior en el que les titulacions puguin ser reconegudes a qualsevol país i es millori la mobilitat. Per aconseguir-ho, es pren com a exemple a seguir el model anglo-saxó, on les carreres s'estructuren en tres cicles: graus, màster i doctorat.

Algunes dels canvis més evidents són:

• Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS - European Credit Transfer System). Amb aquest es pretén millorar la comparació i transferència dels cursos impartits arreu d'Europa. Per a mesurar-ho s’emfatitza el temps d’estudi que ha de dedicar l’alumne més que no el nombre d’hores lectives.
• Suplement Europeu al Títol. Document annex al títol que descriu els estudis cursats per tal de fer possible una homologació i comparació a nivell europeu.
• Sistema de titulacions de 2 cicles. Prenent com a model el sistema anglosaxó, les titulacions consistiran en un primer cicle genèric de 3-4 anys que dóna lloc al títol de Grau i un segon cicle de 1-2 anys al de Màster. La diferenciació entre diplomatures i llicenciatures, per exemple, s’esvaneix.
• Avaluació de diferents competències de l’alumne, més enllà del mer coneixement del temari impartit. Concretament, són les competències d’ètica professional.

Figura 1. Mapa dels països participants al Pla Bolonya (Font: http://blogs.dmaweb.info)

L’any 1999, els ministres d’educació europeus van signar la Declaració de Bolonya que establia els fonaments per la constitució de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) l’any 2010. Aquesta iniciativa va desembocar en una reforma dels sistemes universitaris europeus que ha afectat a un total de 46 països que, voluntàriament, van decidir participar-hi.  

 

1.2 El pla Bolonya a l'Estat espanyol

L’Estat espanyol ha adaptat el Pla Bolonya mitjançant les següents normatives:

• RD 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris.
• RD 1044/2003, de l'1 d’agost, que estableix el procediment per a l’expedició per les Universitats del Suplement Europeu al Títol.
• RD 1125/2003, de 5 de setembre, que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions de les titulacions universitàries.
• Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/2001, d'Universitats.

 

1.3 El pla Bolonya a la UPC

Una de les novetats més importants que implica la reforma del sistema d’estudis universitaris és l’estructura en tres cicles: grau, màster i doctorat.

• Els estudis de grau ofereixen una formació general, orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional, i condueixen a l’obtenció del títol de graduat o graduada.

• Els estudis de màster proporcionen una formació avançada, orientada, d’una banda, a l’especialització acadèmica o professional i, de l’altra, a promoure la iniciació en tasques de recerca. Condueixen a l’obtenció del títol de màster.

• Els estudis de doctorat tenen com a objectiu la formació avançada en tècniques de recerca i condueixen a l’obtenció del títol de doctor o doctora.

 Figura 2. Esquema de les noves titulacions del Pla Bolonya (Font: https://www.upc.edu/eees/eees_upc/una-estructura-ciclica-de-titols)

 

1.4 El pla Bolonya a l’FNB

Abans d’implantar el Pla Bolonya a la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB), el pla vigent era l’anomenat Pla 2000. Aquestes són les titulacions que s’imparteixen amb aquest pla que va desapareixent conforme es van implementant els nous graus: 

• 1er. Cicle (3 anys):
  • Diplomatura en Navegació Marítima
  • Diplomatura en Màquines Navals
  • Enginyeria Tècnica Naval en Propulsió i Serveis del Vaixell
• 2on. Cicle (2 anys):
  • Llicenciatura en Nàutica i Transport Marítim
  • Llicenciatura en Màquines Navals
• Doctorat en Marina Civil

Tal i com hem explicat, a través del Procés Bolonya s’homogeneïtza el nombre de crèdits a nivell europeu, així com la càrrega lectiva dels mateixos i el nom de les titulacions. A partir de l’any 2010, queda definitivament implantat a l’FNB el nou pla d’estudis d’acord amb l’EEES. Així doncs, a partir de setembre 2010 ja es començaven a impartir els nous graus, que són els següents:

• Grau en Enginyeria Nàutica i Transport Marítim (GENTM)

• Grau en Enginyeria Marina (GEM)

• Grau en Enginyeria de Sistemes i Tecnologia Naval (GESTN)

En l’actualitat (curs 2011/2012) s’està treballant amb el disseny dels futurs màsters que s’impartiran a la Facultat de Nàutica de Barcelona.

Un altre dels canvis que comporta la implantació d’aquest Pla, a més dels nous graus, és l’avaluació de les competències.